Aquests dies hem conegut la decisió del govern espanyol d’aplicar un cànon a la compra de dispositius d’emmagatzemament i reproducció digital, a mes dels ja ‘gravats’ com els CDs i Vds..
Intentaré no entrar en el debat sobre la legalitat/il·legalitat de la descàrrega d’arxius audiovisuals per Internet o la còpia entre particulars.
Ara bé, la nova llei parteix d’un supòsit: “tots els que comprem una memoria USB, un reproductor MP3, un telèfon amb capacitat de reproducció,…, cometrem, en un futur, aquestes ‘accions’ (il·legals?) i per tant, hem de pagar ‘per avançat’.
Doncs no!
Jo no sóc culpable.
Jo tinc un telèfon móvil amb capacitat de reproducció i tinc un ‘ipod’, també, i no els he utilitzat, fins ara, per escoltar música que no m’hagi baixat per atunes (i per tant, l’he pagat) o que no m’hagués comprat en CD.
Haig de pagar per copiar i escoltar la música que m’he comprat?
De fet, en el meu cas, i potser sóc una cosa ‘rara’, mai he utilitzat un programa tipus ‘emule’.
No, senyors!
No ‘sóc’ culpable i no entenc per què hauré de pagar una cosa que no he fet i no sé si faré.
O potser sí que ho faré!!!
Total, si ja m’han ‘culpabilitzat’ i ja he hagut de pagar, tinc dret a fer-ho?No era il·legal fer-ho?
No hay comentarios:
Publicar un comentario